Pacte estable

Pacte estable: El candidat Mas està cada cop més preocupat pel seu futur polític i el de la federació que lidera. És una preocupació que té el seu origen en el previsible resultat de les eleccions autonòmiques que s’han de realitzar a la tardor. Aquest dies pretén aconseguir un compromís de la resta de partits polítics catalans en el sentit de que ha de governar el partit o federació amb més diputats, no el més votat. Oblida, o no, que el president del govern de la Generalitat és elegit pel parlament i que és el parlament qui té la darrera paraula (la primera la tenen els electors). El President serà elegit, doncs, segons sigui la majoria parlamentària, de les possibles, la que es conformi. La darrera versió d’aquest compromís personal, que voldria que tots prenguessin, es desprèn de les declaracions que ha fet avui dimarts. Afirma que ell no pactarà amb el PP amb un pacte estable. Amb aquestes declaracions se li comença a veure el llautó perquè n nega un possible pacte, el que nega és que aquest pugui ser estable.
Està vist que la millor aposta per ser President de la generalitat de Catalunya per la seva ideologia, coherència i capacitat és en Montilla. Al mateix temps evitarem que el PP condicioni negativament el desenvolupament de l’Estatut.

Error, mentida o paranoia

Error, mentida o paranoia: Quan no es fa la valoració correcta d’una situació determinada pot ser per tres raons.
La primera raó pot esta motivada perquè no es té coneixement directe de la realitat analitzada i per tant aquesta et ve desenfocada a causa del mitjà pel qual t’ha arribat dita informació o bé la informació ha estat enviada amb errors implícits. En aquest cas l’anàlisi ha de ser un error per força.
La segona perquè la valoració es fa de manera interessada i per tant s’obvia la realitat o simplement es distorsiona amb l’objectiu de que el resultat final sigui favorable a les tesis que hom defensa, apropant-se, en aquest cas, el resultat a allò que es denomina falsedat o mentida.
La tercera possibilitat es dóna quan la informació rebuda no ha està adequadament processada per estar condicionat el receptor pel seu propi estat anímic, percebent una realitat falsa que té les seves arrels en l’aparició en el subjecte en qüestió d’idees delirants i obsessives que encara i així són articulades de manera lògica. En aquest tercer cas estem davant del que el diccionari anomena paranoia.
En el primer cas estem davant d’un error involuntari i degut a causes externes i per tant totalment disculpable. En el segon estem davant una actuació que ha de ser sempre recriminada, ara bé quan aquest tipus d’actuació es produeix en determinats àmbits estem davant d’una responsabilitat que cal denunciar. En el tercer cas també té plena disculpa però cal introduir les mesures correctores adequades ja que aquestes persones necessiten d’una cura que els incapacita per a l’exercici de determinades responsabilitats.

Jo no sé davant de quina de les tres situacions enumerades estem, però del que estic segur és de que el company José Brocal és una bona persona i no menteix quan diu que ell es va a limitar a assistir a un acte públic i fer una pregunta quan la taula va obrir la possibilitat per fer-ho. Per tant que cadascú ubiqui les darreres informacions aparegudes a la premsa local de Lleida fa uns dies i les posi en relació, si és possible, a la tipologia de valoracions plantejades més amunt.

Monopartit, bipartit, tripartit:

Monopartit, bipartit, tripartit: Són algunes de les maneres de governar un país. Respondre a la pregunta, quina d’elles és la millor? Seria una tasca força complicada i dependria del moment històric i de la posició en el espectre electoral de l’interpel·lat. A Catalunya ha hagut abans del tripartit, que molts s’afanyen en desprestigiar permanentment, un bipartit. CiU no és un sols partit sinó dos i, encara que ho vulguin ocultar, també han tingut enrenous entre els dos partits que conformen la coalició. No ha estat mai una bassa d’oli la relació que han mantingut i les punyalades per l’esquena entre els líders de Convergència i Unió han estat a l’ordre del dia. Ara bé el govern en coalició és complex i la jove democràcia espanyola li costa entendre que quan la societat és plural i cap partit aconsegueix, per si sols, tenir una majoria parlamentària suficient per governar ha d’arribar als acords necessaris estables o conjunturals que li possibilitin governar. Sembla que la distribució d’escons a les properes eleccions autonòmiques del mes d’octubre mantindran una distribució de vots no massa diferent de l’actual la qual cosa obligarà a realitzar pactes entre els partits.

Per ampliar aquest comentaris aneu al meu blog

Experiència

Experiència: Espero i desitjo que l’experiència que hem tingut els darrers mesos en el debat de l’Estatut serveixi per no tornar a caure en la mateixa situació i reservar per la cuina interna les discrepàncies i les sortides de to. Repetir als medis de comunicació els debats esgotadors en cada una de les modificacions legislatives que s’han de produir pot tenir conseqüències nefastes en l’electorat. Per contra tot el procés que s’ha d‘iniciar de desenvolupament de l’Estatut ha de servir per fer pedagogia sobre la importància que té i ha de tenir l’Estatut en la vida quotidiana de les persones, per al seu benestar i qualitat de vida. A partir d’ara han de quedar superades les estratègies de partit dirigides a situar-se en millor lloc a la foto finish que ha planat durant l’elaboració de l’Estatut. S’ha de pensar més en els resultats a aconseguir que en qui es posa la medalla. Per portar a terme aquesta tasca estic segur que la persona idònia per dur-la a bon port és Josep Montilla. La seva trajectòria ha estat marcada per la seriositat, l’honestedat i la responsabilitat. Aquests són valors que distingeixen a Josep Montilla i són els mateixos que el poble de Catalunya valora i exigeix als seus governants. La tasca que queda per fer en el desenvolupament de l’Estatut requereix del mateix o major consens que en la seva elaboració per això cal una persona al capdavant del govern que sàpiga aglutinar i cohesionar la societat catalana i els seus partits polítics i aquesta persona és sens dubte Josep Montilla.

MARAGALL

Maragall durant la roda de premsa on comunicava que no es tornaria a presentar com a candidat per a President de la Generalitat de Catalunya.

MARAGALL

Pasqual Maragall: La renúncia a tornar-se a presentar a la reelecció de Pasqual Maragall tanca una etapa en la trajectòria de servei al país d’aquest prohom de Catalunya. Han estat molts anys de treball en els diferents nivells de responsabilitat política els que marquen la seva trajectòria. En el seu haver hi ha moltes fites importants aconseguides. Entre totes podem destacar, com una de les més significatives, la seva aposta per ficar Barcelona i Catalunya en el mapa internacional. L’objectiu el va aconseguir amb l’organització dels jocs olímpics de Barcelona 1992. Des d’aquell moment Barcelona és una de les ciutats europees de referència i una de les que més visitants rep, amb tot lo que això significa de positiu per al país. El darrer objectiu assolit en la seva dilatada carrera política ha estat la consecució d’un nou Estatut per Catalunya. El seu antecessor un estadista reconegut com Jordi Pujol mai va poder o voler intentar aconseguir-ho. Han estat els socialistes amb la tenacitat de Pasqual Maragall al capdavant qui l’han fet possible. La història ja està escrita el pare impulsor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 té nom i se’n diu Pasqual Maragall. En el que portem de segle XXI Catalunya ja ha tingut dos presidents, de Jordi Pujol tothom ha reconegut la seva valua i coherència política des de tots els sectors de la vida pública, es compartís o no el seu projecte de Catalunya. Hem d’esperar que els diferents partits catalans sàpiguen valorar objectivament la renúncia de Pasqual Maragall. Hem de creure que els interessos partidistes no els ofusquin i tinguin la suficient alçada de mires com per reconèixer el que ha estat i significat Maragall per Barcelona i Catalunya.

Desenvolupar

Desenvolupar: És la tasca que ara toca fer amb l’Estatut d’Autonomia aprovat aquest diumenge 18 de juny. Són molts els articles del nou Estatut que necessiten d’una posterior concreció mitjançant el seu desenvolupament per llei. Una tasca aquesta que correspondrà fer al nou govern que sorgirà de les eleccions previstes per la tardor. La nova etapa que s’inicia ha d’obrir un procés de debat polític d’enorme transcendència, del resultat que tingui dependran aspectes tant importants com, per exemple, la configuració administrativa del poder local a Catalunya, que tindrà que adaptar-se a les noves vegueries. La delimitació territorial de l’administració és un aspecte que històricament ha estat plagat d’incomprensions i de expectatives no cobertes. Serà un període de debat polític en el que territoris i persones plantejaran expectatives legítimes que no sempre es podran conjugar els uns amb els altres. S’obre, doncs, una etapa en la que deixarem enrera el debat de l’estatut, amb el cansament que ha representat per a tots, i n’obrirem una altra que si no se sap portar correctament pot esgotar encara més als ciutadans.